Jocs literaris.

Fa pocs dies que he descobert un blog nou. Molt interessant. El propietari és en Jesús Tibau i el nom del blog Tens un racó a dalt del món. Si teniu un moment i voleu donar-hi una ullada i de pas, participar en els concursos que proposa, hi esteu convidats. Aquí va la meva participació al 65è joc literari. Es tractava d’escriure una història d’entre 150 i 250 paraules que tingués com a protagonista una gàrgola. Original!! El meu curt és el següent:

Només sóc una gàrgola, però ja no miro cap a baix. No vull fer-ho. Misèria, egoisme, cobdícia i rancor és el panorama desolador al que m’enfronto. No hi ha res més. El mal s’ha apoderat de tot i de tots. Negror. Enrere queden els dies lluminosos on sí que, amb un somriure als llavis, guaitava tot el que em queda als peus. Eren altres temps, hi havia altres homes i es respiraven altres aromes. Veies somriures, verdor als prats, gent que s’estimava, generositat, bona voluntat i riquesa d’esperit arreu. Les paraules sonaven a música. Eren altres temps. Però tot allò que era pur, com per art de màgia, un bon dia es va esfumar de la faç de la terra. El vent s’ho va emportar, lluny. Ho va fer desaparèixer en un tres i no res i el decorat va canviar com de la nit al dia. Negror. Des de llavors, no goso mirar al terra. Ja n’he tingut prou. Ja no miro cap a baix. Només sóc una gàrgola.